Segur que heu sentit a parlar de la displàsia de maluc o caderes, però us volem resoldre els dubtes més habituals al respecte. Us volem explicar què és la displàsia de cadera en gossos, quins símptomes pot causar, com podem protegir les nostres estimades mascotes i, en últim cas, com s’enfoca el tractament.

Què és la displàsia de cadera? La displàsia de cadera és una afecció freqüent en gossos, especialment en races de mida gran, com els Labradors Retrievers, Pastors Alemanys, Bòxers i Golden Retrievers, entre d’altres. Es tracta d’un desenvolupament anormal de l’articulació de la cadera, que pot causar problemes de moviment i dolor en l’animal afectat.

Aquesta condició es desenvolupa progressivament durant el creixement del gos i està influenciada per factors genètics i ambientals. La forma de la cadera pot no ajustar-se correctament, provocant un moviment inestable i fregaments anòmals, el que pot conduir a l’erosió del cartílag i l’aparició de l’osteoartritis i artrosis amb el pas del temps.

Com es diagnostica? Detectar la displàsia de cadera en els gossos pot requerir una sèrie de procediments i proves veterinàries. Un dels mètodes més comuns és la radiografia de les articulacions de la cadera. Aquesta imatge ens permet avaluar l’estructura i forma de les caderes del gos i determinar si hi ha signes de displàsia. Aquesta prova es pot realitzar a qualsevol edat, tot i que és recomanable fer-ho als 4 mesos d’edat, en cadells joves, ja que així es pot tractar precoçment. En gossos adults i d’edat avançada també es pot realitzar la prova, però hi ha algun tractament que ja no serà una opció viable.

A més de la radiografia, també es pot realitzar una avaluació clínica i observar el comportament del gos durant els moviments per detectar signes de coixesa, rigidesa o dificultats en la mobilitat.

En aquesta imatge podeu veure com la cadera de l’esquerra té una forma correcta i tant cap de fèmur com acetàbul encaixen perfectament (fletxes), mentres que a la imatge de la dreta us hi assenyalem els punts en què hi ha alguna alteració, signes de degeneració i artrosi.

Quins símptomes pot causar? Els símptomes de la displàsia de cadera poden variar en severitat i es poden manifestar de diferents maneres. Els gossos afectats poden mostrar coixesa, especialment en les cames posteriors, i poden tenir dificultats per moure’s o aixecar-se. També poden mostrar signes de dolor i rigidesa, especialment després d’activitat física intensa.

En alguns casos, els símptomes poden ser més subtils, simplement mostrant un comportament menys actiu, realitzant passejos més curts, ajaient-se més sovint,… És important assenyalar que els gossos poden adaptar-se gradualment al dolor i no sempre mostren signes evidents de malestar tot i que la malaltia pugui estar ja força avançada. També hi ha races i animals concrets que aguanten més el dolor que d’altres.

Com es tracta? El tractament de la displàsia de cadera depèn de la severitat del cas i de les necessitats individuals del gos. En general el tractament es basa en diferents accions que ajuden a pal·liar el dolor i la limitació de moviment que té l’animal, aquests serien: control del pes de l’animal, l’ús d’antiinflamatoris per alleujar el dolor i la teràpia física per millorar la força muscular i la mobilitat. Cal tenir en compte que tot i que calgui vigilar quin tipus d’activitat física fan els animals, per no forçar més del compte les articulacions, és recomanable que mantinguin un cert nivell d’activitat per evitar la pèrdua de massa muscular i la pèrdua de moviment.

En casos més greus es pot considerar la cirurgia com a opció per millorar l’articulació i reduir el dolor. Hi ha diverses tècniques quirúrgiques i s’ha de valorar cada cas per trobar la millor opció per a cada pacient. Es decidirà el millor enfocament terapèutic en funció del grau de displàsia, l’edat i l’estat general de salut del gos.

Com prevenir-ho? La displàsia de cadera és una condició complexa i pot ser difícil de prevenir completament, sobretot en races predisposades genèticament. No obstant això, hi ha mesures que poden ajudar a reduir el risc o detectar la condició en fases primerenques.

Si teniu un gos de raça amb predisposició genètica a la displàsia de cadera, és important parlar amb el vostre veterinar sobre els controls i les mesures preventives que podeu prendre. La nostra recomanació seria fer una radiografia als 4 mesos d’edat per veure si hi ha risc que d’adult pugui presentar problemes i si és així, fer una cirurgia preventiva que millori la seva qualitat de vida. A més, mantenir un pes adequat, proporcionar una dieta equilibrada i evitar l’excés d’exercici en gossos joves poden contribuir a la salut de les seves articulacions.

En cas de sospita o preocupació, us convidem a venir a la nostra clínica veterinària per a una avaluació completa i una orientació personalitzada.

Esperem que aquest article us hagi semblat interessant i informatiu. Si teniu més preguntes o necessiteu més informació, estem aquí per ajudar-vos a proporcionar el millor suport per a la salut i el benestar del vostre estimat gos