C L I N I C A V E T E R I N A R I A D O S O N A

Leishmaniosis canina, què és i com es tracta?

Heu sentit parlar de la leishmaniosis? Voleu saber en què consisteix, com es diagnostica i com es tracta
Us intentem fer una petita explicació per aclarir alguns dels dubtes més típics i fer-vos una breu explicació sobre què és la leishmaniosis, quins símptomes dóna, què podem fer per protegir les nostres mascotes i en últim cas, com s’enfoca el tractament.

Intentarem fer un resum que es pugui entendre fàcilment, sense gaires paraules tècniques. Tot i així, si teniu altres dubtes, esteu preocupats per les vostres mascotes o simplement teniu més curiositat, no dubteu en preguntar-nos o venir-nos a veure a la clínica!

Què és la Leishmaniosis?

La Leishmaniosis és una malaltia molt greu, pot afectar a gossos, gats, humans i altres animals i es calcula que a la nostra zona hi ha aproximadament un 15% de gossos seropositius (han tingut contacte amb el paràsit).

El que causa la malaltia és un paràsit que viu a la sang i es transmet mitjançant la picada d’un mosquit. És a dir, quan un mosquit (flebotom, només femella) ingereix sang d’un gos infectat per leishmania, passa a ser un mosquit infectant i els pròxims cops que piqui a altres gossos, els podrà transmetre el paràsit.

Això vol dir que no ens hem de preocupar perquè el nostre gos encomani la malaltia directament a cap altre animal. Un gos amb leishmania pot conviure amb un altre gos sense que corri cap risc i sempre que la malaltia estigui controlada, tractada i els dos gossos portin antiparasitaris, no suposarà un risc per cap altre animal ja que també evitarem que el piquin els mosquits.
Un cop l’animal està infectat, si té una bona resposta immunitària, les cèl·lules de defensa intentaran eliminar el paràsit i mantindran la infecció controlada. Però si no hi ha una bona resposta immunitària, el paràsit es començarà a reproduir dins de l’organisme i tindrem un animal malalt… El moment de la infecció i el moment d’aparició de símptomes doncs estaran molt separats en el temps.

La leishmaniosis pot afectar a diversos òrgans i donar símptomes molt variats, però és igual per tots els animals? Doncs no! I, a més, hi ha diferents varietats de leishmania que poden afectar més fàcilment a una espècie o una altra. Els gossos són els més susceptibles a la Leishmania Infantum, que és la que tenim a la nostra zona, però no tots els gossos són igual de sensibles ja que hi ha races especialment sensibles (Bóxer, Pastor Alemany, Rottweiler) i d’altres races molt resistents (Podenc ibicenc).

I, com podem saber si un animal està malalt? Doncs els símptomes que poden tenir són molt variats. Els més típics són els signes cutanis on veurem que la pell i el pèl perden qualitat, apareix alopècia i descamació al voltant dels ulls, puntes de les orelles, etc. També pot afectar a òrgans interns i donar problemes no tan fàcils de detectar com: afectació renal (fallada renal), digestiva (diarrea), neurològics, oculars (conjuntivitis, lesió corneal), articulars (coixeres i dolor), epistaxis (sagnat nasal),… Però d’altres canvis poden ser molt més generals i subtils, com per exemple: apatia, pèrdua de la gana, febre, pèrdua de massa muscular, etc.

Si les alteracions i la malaltia no es tracten ni es controlen, les lesions a l’organisme de l’animal poden acabar provocant la mort d’aquest per una fallada multiorgànica.

Un cop un animal presenta símptomes compatibles amb leishmaniosis, serà necessari treure sang i fer una prova per confirmar la presència del paràsit i l’estat de la malaltia.

Com es tracta?

Com podeu veure, la Leishmaniosis és una malaltia que pot donar problemes molt greus i fins a causar la mort dels animals afectats si no es tracta. Per sort té tractament i la majoria de casos solen tenir una bona resposta i la malaltia es pot controlar.
Cal tenir en compte però que
el tractament controlarà la malaltia però no es pot considerar curada, ja que poden quedar paràsits de forma latent en l’organisme i que en algun moment de la vida de l’animal torni a fer un brot i reapareguin els símptomes. Per això cal fer un bon seguiment del tractament i portar els controls necessaris per assegurar la bona salut de l’animal malalt.
Abans de començar cap tractament caldrà fer un anàlisi sanguini complet per tal de saber si hi ha algun òrgan intern afectat que ens pugui fer variar la medicació o el pronòstic.

Hi ha diversos protocols que es poden fer servir i la pauta variarà segons cada individu, però com a terme general el tractament esperat seria:

Durant els primers 30-40 dies es dóna un tractament específic per eliminar tots els paràsits que sigui possible. Segons l’estat de l’animal serà un fàrmac que es dóna en forma de xarop o un fàrmac en forma injectable. En alguns casos en que la resposta no sigui suficient, aquest tractament es podrà allargar uns 15-21 dies més.
Junt a aquesta medicació o a partir d’aquesta fase inicial, es pautarà també un fàrmac en forma de pastilles. Aquest es farà durant un cert període de temps que variarà segons l’estat de l’animal. Mentre que els fàrmacs del tractament inicial tenen la funció d’eliminar el paràsit de la leishmania, el segon fàrmac es dóna per mantenir controlats els paràsits que no s’han pogut eliminar. Fent un tractament combinat hi ha més possibilitats de tenir un bon control de la malaltia i evitar recidives (brots posteriors).

Com es pot prevenir?

La leishmaniosis és doncs una malaltia molt greu. Com en totes les malalties, el millor és prevenir que curar. I per protegir les nostres mascotes tenim dues formes de fer-ho:

  • Evitar les picades: si fem una bona prevenció i posem als nostres animals pipetes, collars, sprays, etc. que actuïn com a repel·lent de flebotoms (mosquits), com que no picaran al nostre animal, el paràsit no podrà arribar a infectar-lo. És molt important doncs que sempre tinguem una bona pauta de tractament antiparasitari amb un bon producte, que ens doni les garanties necessàries i aplicar-lo durant el període recomanat. Sobretot, és important la protecció entre Març i Octubre en la nostra comarca.
  • Ajudar a la resposta immunitària: Tot i que el nostre gos porti un collar de protecció, li posem pipetes cada mes, etc. sempre és possible que algun insecte el piqui, pel que ens cal posar una segona barrera de protecció. Amb aquesta finalitat tenim dos productes diferents: un xarop (Leishguard), que estimula les defenses de l’organisme perquè facin una resposta més adequada davant del paràsit, i la vacuna (Letifend) que, com altres vacunes, estimula la resposta immunitària de l’animal orientant-la a defensar-se millor del paràsit. Com podeu suposar, la vacuna ens donarà més bona resposta que el xarop.
  • Com en altres malalties, cap dels productes preventius no ens ofereix un 100% de protecció, pel que és necessari portar un bon control i fer una bona combinació de totes les eines de les que disposem per disminuir el màxim possible el risc de malaltia i protegir les nostres mascotes tant bé com es pugui.

    Si teniu altres dubtes, més curiositat o qualsevol tipus de pregunta, contacteu amb nosaltres i us intentarem resoldre tots els dubtes.
    Esperem que us hagi semblat un article interessant i no massa complicat ni pesat de llegir!

Publicació recent

Skip to content